Descripció:
Ruta per paratges agradables i fascinants, com Sant Miquel de la Roca i el Salt de Martís, i amb mostres històriques importants com les restes del castell d’Esponellà, entre d’altres.
Punts d’interès:
Descobriu els paratges més fascinants de la zona
CASA DELS ENGINYERS: edifici de principis del segle XX construït per albergar l’equip tècnic i directiu constructor del gran pantà del Pla de l’Estany, un embassament pensat per donar servei, principalment, a bona part de l’Alt Empordà. Les obres del pantà no es van acabar i per tant la casa no va ser destinada mai a la finalitat per a la qual s’havia construït.
SANT MIQUEL DE ROCA: és una església gòtica del municipi de Crespià que es troba al congost del Fluvià. Està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local des de l’any 1989. S’hi accedeix per un camí des de Crespià, passant per l’església esgavellada de Sant Bartomeu de Portell.
CENTRAL DE MARTÍS: el seu ús es remunta a l’edat mitjana, quan la força de l’aigua era utilitzada per fer rodar les moles d’un molí fariner. Amb l’arribada de les noves tecnologies es va adaptar i es va utilitzar per crear energia elèctrica. Aquesta renovació la va dur a terme l’empresa Coromina l’any 1910.
LA RESCLOSA: obra feta transversalment en el curs del riu Fluvià per elevar el nivell de l’aigua i derivar el corrent fora del seu llit. Té un salt d’aigua d’uns 7 m d’alçada i desenvolupa una longitud de 75 m.
PONT D’ESPONELLÀ: aixecat sobre el Fluvià, va ser autoritzat per Donna Sibil·la, vescomtessa de Rocabertí, l’any 1392. Té una longitud de 156 m, una amplada de 4 m i una alçada de 17 m sobre el llit del riu.
CASTELL D’ESPONELLÀ: fou el centre d’una important baronia creada a la fi del s. XIV. L’any 1381, ocupava el territori de l’actual terme municipal i devia tenir el seu origen en una torre de vigilància.
SALT DE MARTÍS: la seva aigua prové d’un rec alimentat per la Platja d’Espolla i desemboca al riu Fluvià. Es poden observar un seguit de saltants d’aigua a través d’un petit itinerari i uns miradors adequats. Al seu pas es formen algunes gorgues que retenen l’aigua quan el rec s’asseca i deixa a la vista concrecions calcàries curioses.
LA FONT DE L’HOSPICI: el seu nom prové del nom de la casa que es troba a l’inici del camí del saltant d’aigua, la casa de l’Hospici. S’anomena així perquè a mitjans del segle XIX el mas estava dividit en diverses estances, totes habitades per famílies amb diversos fills. L’elevat nombre de mainada que hi vivia li valgué el sobrenom de l’Hospici. Els masovers de la casa utilitzaven l’aigua de la bassa del costat de la font per regar.
