Descripció:
Aquesta ruta recorre diversos paratges del municipi de Palol de Revardit tot descobrint l’arquitectura del territori, des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània.
La major part de la ruta transcorre per camins asfaltats.
Punts d’interès:
Descobriu la història pas a pas
CASTELL DE PALOL DE REVARDIT: es troba estratègicament situat en un pas estret davant del puig de Mont-Rodon i la muntanya d’en Vila, punt on era del tot necessari creuar el riu Revardit. La primera referència documental és el testament de Bernat Bernat (1074), bisbe de Carcassona, que va morir al castell de Palol de Revardit. El castell va estar lligat al llinatge dels senyors de Palol. A finals del s. XVI passà a mans de la família de Cruïlles. A partir dels segles XVII- XVIII el castell fou convertit en masia. L’any 2005 el castell va ser adquirit per l’Ajuntament de Palol de Revardit.
ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE RIUDELLOTS DE LA CREU: edifici d’origen romànic d’una sola nau rectangular amb capelles laterals edificades en època posterior. L’església és citada per primera vegada l’any 1019 amb motiu de la restitució de la comtessa Ermessenda de Barcelona.
PONT DEL MARMANYA O PONT VELL: construcció datada del segle XVII, situada a l’antiga carretera de Girona a Banyoles. El dia 2 de març de 1812 hi va tenir lloc un fort combat entre guerrillers i tropes franceses que causà un elevat nombre de víctimes entre les tropes franceses. La bassa que es formava al passar el riu per aquest punt era utilitzada per treure blocs de gel que es portaven al pou de glaç on s’emmagatzemava.
POU DE GLAÇ: és un dipòsit, de 10,10 m de fondària i 8,35 m de diàmetre, que contenia els blocs de gel que eren introduïts i col·locats a l’hivern en capes separades per feixos de palla, branques o terra. El gel era comercialitzat i utilitzat en les conserves d’aliments, o bé per refrescar begudes i fer gelats. Segons documents històrics, aquest pou va estar actiu des del segle XVII fins a principis del segle XX. El gel s’aconseguia en unes basses de la riera Marmanya, al pont Vell o pont del Marmanya, on s’hi serraven els blocs.
