Tipologia: arquitectura civil. Casa de la vila

Època: s. XIII – XVII – XX

Descripció:

Edifici de planta rectangular a dos vessants i tres pisos que ha estat objecte de reformes. A l’angle nord-oriental hi ha la capella gòtica de Santa Llúcia de l’antic Hospital de Pobres. Aquesta correspon a la part més antiga de l’edifici. La façana de la capella mostra una porta forana de dovelles de pedra calcària grisa. Al centre té l’any gravat “1626”. A cada costat de la porta s’obren dues finestres rectangulars amb llinda i reixa de ferro forjat. Damunt es troba el campanar d’espadanya d’obra de rajol. A l’interior, la capella mostra planta quadrada i coberta amb volta de creueria. Les nervadures ogivals arrenquen des dels culs de llàntia decorats amb franges motllurades. Al centre de la clau de volta trobem la figuració en relleu de la Verge “dolorosa” amb el Nen Jesús. A la dreta de la porta es troba la pica baptismal encastada a la paret. El paviment és fet de rajoles quadrades que formen motius geomètrics romboïdals. La resta de l’edifici es mostra constructivament adossat a la capella de Santa Llúcia. Destaca el seu frontó triangular amb cornisa d’obra de totxo. Les obertures actuals són d’obra de maó amb carreus de pedra reaprofitats.

Dades històriques:

L’actual Ajuntament de Crespià neix el segle XIII de la mà de l’ordre de l’Hospital de Jerusalem (Hospitalers) com a casa d’hospitalitat pels viatgers i peregrins camí de Terra Santa. En època medieval esdevé un Hospital de Pobres amb una capella annexa gòtica dedicada a Santa Llúcia en la qual s’hi celebraven misses. Aquest hospital és documentat des del 02 de març de 1208. J. Busquets Mensa data la construcció de la capella al segle XVII, per l’any gravat a la porta adovellada, el tema iconogràfic de la clau de la volta i les seves característiques constructives fan suposar l’origen més antic. L’hospital fou reformat durant la segona meitat del segle XVII. A partir de l’any 1780 fou establert que l’hospital havia de ser administrat pel rector, un pagès i un menestral. Els segles XVIII-XIX les famílies més poderoses de Crespià hi figuren sovint en la seva administració: els Porcioles, Llavanera o bé els Piferrer.i Ordis.

El 20 de maig de 1855 fou desamortitzat com altres propietats religioses de la comarca i passa a formar part del patrimoni municipal. Essen destinat a diferents usos, escola i habitatge del mestre, habitatge amb perruqueria i granja de pollastres, local juvenil i finalment Ajuntament.

Condició actual: actualment és la casa de la vila.