Tipologia: entitat de població deshabitada de Sant Miquel de Campmajor.

Època: segle XII

Protecció BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). Declaració feta el 8 de novembre del 1988.

 

Descripció:

Briolf és una entitat de població actualment deshabitada del municipi de Sant Miquel de Campmajor. Està formada per una ermita romànica i una torre pràcticament adjacent a ella. Per altra banda  s’han trobat restes d’antigues estructures al voltant del mur de migdia i de ponent. El conjunt hauria funcionat com una casa forta. Segons alguns autors cal relacionar aquesta torre amb la defensa de la vall dins l’àmbit històric de la vila de Besalú. Les investigacions més recents identifiquen la torre de Briolf com un mas-torre d’època alt medieval destinat també com a l’espai d’habitable d’una família amb divisió de funcions per pisos. Torres de característiques constructives similars a Catalunya són aquelles de La Coma i La Villa, per exemple.

 

Dades històriques:

Etimològicament els orígens del nom de Briolf cal buscar-los en el món germànic. Briolf deriva d’un nom propi d’origen germànic, “Brisolf”. Malgrat la certesa d’aquest origen no queden restes d’aquesta colonització, ni referències documentals. El nom de “Villam Briulfo” apareix en el testament del comte Miró, de l’any 979, en el qual cedeix aquestes propietats al cenobi de Sant Pere de Besalú. L’any 1017 surt esmentat “Ricolfo” en les possessions del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El 1216 “Vriolf” formarà part d’unes donacions del rei Joan II a Francesc Vernatallat com a patrimoni del vescomtat d’Hostoles. En el cens de l’any 1359 la “Parròquia de Briolif” consta de cinc focs de cavallers. L’església, des d’un primer moment, formà parròquia independent i no serà fins al 1530 quan serà sufragània de l’església parroquial de Sant Miquel de Campmajor. L’any 1888 es fan a l’església una sèrie de reformes; es construeix el campanar i l’altar, i es redecora l’interior amb pintures de caràcter neobarroc. L’indret de Briolf va anar perdent població i ja a mitjan segle XX va quedar totalment despoblat. A mitjans del segle XIX hi havia empadronats 28 habitants, fet que apareix al quart volum del “Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar” de Pascual Madoz.

 

Condició actual:

En desús. Malmès. Actualment en rehabilitació. No s’aconsella la visita a l’interior de les edificacions.

El 8 d’octubre del 2021, el Bisbat de Girona i l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor signen un conveni a títol de cessió de la propietat a favor de l’Ajuntament que adquireix el domini de l’església i la Torre de sant Esteve de Briolf.

 

Campanyes arqueològiques:

Durant l’any 2023, l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor va endegar un projecte de rehabilitació i l’estudi arqueològic i històric del conjunt. Fins al moment, s’ha dut a terme la reforma i l’estudi historicoarquitectònic de la torre de Briolf i la primera intervenció arqueològica al jaciment.

Així doncs, els objectius de la campanya arqueològica de 2023 anaven encaminats en primer terme a la documentació dels nivells d’ús originals de la torre per l’establiment de la seva cronologia, l’excavació de la sala al sud de la torre per la documentació i la datació del forn i, finalment, l’excavació de l’esplanada al sud de l’església, on es documentaven les sepultures, la necròpolis.

Aquest 2024 es realitza la segona campanya arqueològica i la redacció del pla director del conjunt medieval de Briolf.

 

TORRE DE BRIOLF

Tipologia: arquitectura militar. Torre

Època: s. XI-XIII

Descripció:

La Torre de Briolf, d’origen romànic, és de planta quadrada amb uns 5 m de costat i amb una alçada actual de 8 m, aproximadament. Al mur de llevant hi ha una porta quadrangular amb una peculiar llinda triangular. Aquesta tipologia de porta es repeteix a la façana  de migdia, a nivell del primer pis. Restem també diverses espitlleres. A l’interior de la planta baixa els murs són de carreus força escairats, de mides compreses entre uns 20-25 cm d’altura per uns 30-50 cm de llargada. S’ha reconstruït el pis superior de l’edifici i la coberta. A la cambra de la planta baixa un arc interior divideix la cambra en sentit nord-sud. Un segon arc interior, avui reconstruït, es troba a la primera planta, aquest darrer en sentit est-oest.

 

Condició actual:

En desús. Actualment en rehabilitació. No s’aconsella la visita a l’interior de l’edifici.

 

ERMITA DE SANT ESTEVE DE BRIOLF

Tipologia: arquitectura religiosa. Ermita

Època: s. XII-XIII i XIX

Descripció:

L’ermita de Sant Esteve de Briolf és de petites dimensions, formada per una sola nau i un absis semicircular a llevant, probablement del segle XIII. A la façana de migdia es troba la porta d’entrada, d’arc de mig punt en degradació i porta quadrangular. Destaca el gran campanar d’espadanya, fruit de la restauració barroca. El campanar és de grans dimensions, amb dues obertures, acabat en una cornisa. A la façana lateral s’observa la imposta de la volta marcada per una motllura de cavet. La nau està coberta amb volta de canó. En els murs laterals tenen dues petites capelles. Antigament sobre la coberta hi havia les dependències del rector; es conserven, en el mur de tramuntana, les escales exteriors des d’on s’accedia a l’habitacle.

 

Condició actual:

En desús. No s’aconsella la visita a l’interior de l’edifici.