Tipologia: arquitectura civil. Estació de tren

Època: 1926 – 1928

Descripció:                 

Petita estació ferroviària d’una sola planta i coberta plana sense elements decoratius. Té planta rectangular i 41 m2 de superfície amb un edifici de serveis adjacent de planta rectangular i coberta a un sol vessant ( 11m2). A la façana de llevat, davant l’antiga via de tren, hi ha tres obertures emmarcades: dues finestres rectangulars i una porta d’entrada. La façana és limitada per una franja en ressalt. Una simple cornisa d’obra corona la coberta, amb una mena de frontó de perfil curvilini – un frontó al davant i segon lateral- on segurament anava col·locat el rètol identificatiu de l’estació. L’estació al mateix temps era l’habitatge del capatàs de via i obres.

 

Dades històriques:

La línia del Tren Pinxo de Banyoles era de 16 quilòmetres, amb una parada oficial a les estacions de Banyoles, Cornellà del Terri, Pont Major i Pedret. També tenia parades menors als baixadors de Mata (Porqueres) i la Banyeta (Palol de Revardit), la República (Palol de Revardit) i Sarrià de Ter. El projecte del Tren Pinxo fou realitzat  l’any 1909 per l’enginyer belga C. Destrebecqz, però les obres no es dugueren a terme fins l’any 1926. A la comarca l’estació de Banyoles, a tocar l’antiga fàbrica de Les Saques, avui és desapareguda. L’estació de Cornellà del Terri davant de Can Pigem era un edifici d’una sola planta (de 120 m2 de superfície) amb un dipòsit d’aigua elevat sobre pilastres de formigó. Fou enderrocada l’any 1985. Només es conserva l’edifici del baixador de Mata, conservat de forma bastant íntegra. En un croquis de l’Arxiu Històric Comarcal de Banyoles és possible apreciar el projecte originari del “Apeadero de Mata”. El baixador de la República mostrava als anys 90 del s. XX unes característiques constructives molts similars, però també fou enderrocat.

L’Ajuntament de Porqueres va convertir aquesta petita estació de Mata en un Centre d’Interpretació, un petit espai-museu inaugurat el Desembre del 2009. Recuperant l’antic baixador amb la col·laboració de la família Saubí pel que fa a objectes de capatàs/cap de via, juntament amb la reconstrucció d’un vagó de passatgers cedit per la família Coromina-Isern, restaurat per Agri Energia S.A i dut a terme pel restaurador Joaquim Duran, no té altra finalitat que la de recordar aquell tren de vagons “cosits i apedaçats” que ens va enllaçar amb Girona des de 1926 fins a 1956 i perpetuar-ne la memòria, sobretot per als més menuts, que han sentit sempre la cançó de “El tren Pinxo de Banyoles”, però desconeixen que realment va existir..

 

Cançó del Tren Pinxo de Banyoles

El tren pinxo de Banyoles
és el més bonic que hi ha.
Fet de llaunes i cassoles
i barrets de capellà
la, la, la, la, la, la
i barrets de capellà.

Quan se’n puja una pujada
ja s’atura a mig camí,
dóna temps al maquinista
d’anar a beure un got de vi,
la, la, la, la, la, la
d’anar a beure un got de vi.

Els vagons són de primera,
mal cosits i apedaçats,
ningú no viatja de tercera
ni pagesos ni soldats,
la, la, la, la, la, la
ni pagesos ni soldats.

Quan en passa sobre un pont
sobretot ara l’estiu,
fa ballar el peixos del riu,
com si fos un gramòfon,
la, la, la, la, la, la
com si fos un gramòfon.

Passa per la carretera
com si un llamp ferís l’espai
no fa mai polseguera
ni tampoc no s’hi embrut mai,
la, la, la, la, la, la,
ni tampoc no s’hi embrut mai.

Els vagons són de primera
diu que hi ha calefacció,
una màquina darrera
i al davant un bon fogó
la, la, la, la, la, la,
i al davant un bon fogó.

Un matí de primavera
se’n va anar a ca l’Adroer,
trencà vidres i finestres
i al final sortí al carrer,
la, la, la, la, la, la,
i al final sortí al carrer.

 

Condició actual: equipament cultural. Visitable concertat.

Es fan visites guiades concertades a l’equipament. Per informació i reserves cal enviar un correu a participaciociutadana@porqueres.cat