Dissabte 11 de juny | 18:00 h
Espai: La Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles

Preu: 10 €

ROMEU I JULIETA
Una creació d’Escenaris Especials i Escola de teatre del Gironès.

Dirigida per Berta Camps.

Interpretada per Helena Carrillo, Arnau Estañol, Jordi Fradera, Maria Gallegos, Miquel Lanao, Erik Lemby i Martí Planella.

Amb la participació de Isabel Rincón i Berta Sayeras.

Dues famílies enemistades, dos enamorats, dos amics còmplices i la veu Shakespeariana que ressona per explicar la història tal com és. Però què passa quan els personatges es neguen a aquest destí fatal? Els protagonistes, Romeu i Julieta, agafen les regnes de la seva pròpia història per rebel·lar-se contra Shakespeare. No volen morir i busquen taules de diàleg entre les famílies per posar fi a la rivalitat, sense haver d’assumir la mort. O és que l’única manera resoldre un conflicte és amb la pèrdua de persones estimades? No pot ser l’amor al·licient per guanyar l’odi?

ÈDIP REI.
Una creació d’Escenaris Especials i Associació Canaan.

Dirigida per Jordi Subirà.

Interpretada per Xavi Benaiges, Sergi de la Cruz, Òscar Domínguez, Luís Fayula, Jesús Giralt, Albert López, Joan Antoni Martín i Josep Solano.

Amb la participació de Raúl Soto.

Creieu en el destí? Està escrit l’esdevenir de la nostra vida? Donaríeu valor al futur que us augura un prestidigitador que es guanya la vida en un programa de televisió que s’emet de matinada? En el programa d’avui, us parlarem d’un d’aquells casos que ens planteja el dubte de si el destí està realment escrit. Una mort que amaga amor, enganys, endevins de poca reputació, nens robats, homicidis imprudents i, fins i tot, incest. A Morts Misterioses, intentarem posar claror a tanta negror. Comencem!

YERMA
Una creació d’Escenaris Especials i l’Ateneu Obert de la Dona de Banyoles.

Dirigida per Berta Camps.

Interpretada per Cruz Beatriz Aller, Isabel Campins, Gemma Dilmé, Anna Maroto, Irene Noguer i Sònia Sala.

Yerma, la història d’una dona que perd el nord per no aconseguir engendrar un fill, per no ser allò que les veus diuen que hauria de ser… I cau el teló. Fosc. Aplaudiments. S’acaba la temporada de l’obra de Lorca i les tècniques recullen el que queda de la història. Entre desmuntatge i riures, comencen una crítica aclaparadora cap a l’actriu que representa Yerma. Perpetuen els mateixos patrons que a l’obra. Elles també són les veus que condemnen a Yerma a la bogeria. Elles també són els comentaris dolorosos de la societat. Però no som, totes, aquestes veus? I alhora, no som totes, Yerma?