En el punt més àlgid de la seva carrera, el poeta Jacint Verdaguer (1845-1902) decideix arriscar la seva vida d’èxit i privilegis per dedicar-se als més desvalguts de la societat. Ho fa a les acaballes del segle XIX a Barcelona, en un moment d’una gran crisi social. Espiritisme, anarquisme, comunisme, darwinisme, Nietzsche, Freud… el món sencer bull i l’església catòlica es veu qüestionada en molts fronts. És en aquest moment quan el poeta comença a participar en sessions d’exorcismes i, durant quatre anys, pren notes que queden recollides en quatre quaderns.

El duet artístic cabosanroque, ara banyolins, se serveix d’aquests apunts per reflexionar al voltant del fenomen de la possessió i les seves implicacions socials, estètiques, biològiques i, fins i tot, teatrals. Una aproximació al Verdaguer més desconegut rellegit des de la contemporaneïtat.