Església de Sant Marçal de Quarantella

L’església de Sant Marçal de Quarantella és citada per primera vegada el 1097 com una possessió del monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles. En la butlla del papa Alexandre III de 1175 es confirma novament la possessió de “Sancti Martialis de Quarantella”. El 1224 consta que fou edificada l’església actual. El 1279 un tal Guillem era domer de Sant Marçal de Quarantella. Els s. XIV i XV l’església tenia un únic altar. A inicis del s. XIX fou aixecada una torre campanar damunt el campanar d’espadanya originari.

Església d’origen romànic d’una sola nau, de volta de canó, amb absis de planta semicircular. La nau té una capella i la sagristia afegida a tramuntana. En la façana de ponent hi destaca la torre campanar damunt les restes del campanar d’espadanya d’un sol ull. La porta d’entrada es troba a la façana de migdia. Té arc de mig punt fet de dovelles. Al mateix mur hi ha una sagetera amb llinda de pedra tallada en forma d’arquet de punt rodó. A tramuntana es diferencia un tram del parament d’obra romànica respecte a l’alt terrabastall de la nau. Els carreus són poc escairats. Hi ha un potent contrafort de reforç. En l’absis perdura bona part de l’estructura romànica. La finestra central, bastant malmesa i tapiada, conserva l’arrancament de l’arc de dovelles. La cornisa motllurada de l’absis és composta per peces grans de secció de pla i cavet. A l’interior, els murs mostren un recobriment de pintura mural i elements estucats d’estil neoclàssic. El retaule va ser construït per l’Escola dels Salesians de Barcelona a principis del s. XX. La pica baptismal d’estil gòtic té una inscripció gravada de 1619.