Ermita de Sant Bartomeu de Matamala

Els documents ens parlen per primera vegada de l’ermita de Sant Bartomeu l’any 1321. D’origen romànic, l’església de Sant Bartomeu de Matamala, com tantes altres de la comarca, rep les conseqüències dels terratrèmols de l’any 1428. Pocs anys després, el 1453, es reconstrueix l’ermita i es conserva bona part del mur de migdia i les primeres filades de carreus. Cal destacar una imatge gòtica de Sant Bartomeu d’alabastre policromat datada aproximadament al s. XV. L’escultura presenta el sant espellat amb la pell sobre l’espatlla, fet que li atorga una gran singularitat. Aquesta escultura actualment es troba al Museu d’Art de Girona.

Ermita de petites dimensions de planta rectangular i absis semicircular cobert amb un quart d’esfera. De la volta de canó que antigament havia cobert la nau només en resta la línia d’arrencament. El teulat és a dues aigües, de teules àrabs. Una motllura fa de cornisa del teulat. La façana principal és d’una gran senzillesa, amb porta rec-tangular de llinda monolítica. El campanar és de cadireta d’una sola obertura. A l’exterior una senzilla obertura imita les finestres de doble esqueixada pròpies del romànic. L’església no té cap element decoratiu. Si s’observa en detall el tipus de parament es poden veure les dues etapes de construcció de l’església: l’obra romànica de carreus amb filades força regulars i la reconstrucció del s. XV amb carreus irregulars i morter.