Església de Sant Martí de la Mota

Segons J. Marquès i J. M. Corominas podria haver existit una primera ocupació paleocristiana en aquest lloc. Prop del mas d’en Comas es van trobar sepultures d’època alt medieval. Els documents, però, més antics trobats en relació amb l’església són del 1058, any en què la comtessa Ermessenda va tornar a donar l’església al Bisbat de Girona. L’any 1273 hi ha un altre document que cita la compra de delmes a la Mota al cavaller Ramon de Sant Julià per part de la Pia Almoina de Girona. Durant els segles XIII i XIV apareix consignada diverses vegades. El 1691 l’església fou reedificada gairebé en la seva totalitat si bé li resta part de l’estructura romànica.

L’església és d’una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Està orientada a llevant i acaba en un absis semicircular. El campanar és de base quadrada, coberta piramidal i obertures de punt rodó a cada costat. La porta d’entrada té un frontó trencat i un pilastre d’ordre clàssic i de pedra calcària grisa a banda i banda. La llinda mostra un escut en relleu. En les batents de la porta hi ha ferradures clavades que recorden l’advocació tradicional de Sant Martí de Tours. Damunt la porta trobem el rossetó amb guardapols. Les parets són remolinades però es veu en alguns llocs la pedra sorrenca ben tallada. A l’interior es pot veure l’arc ogival de l’absis. Damunt l’entrada hi ha el cor. Les parets interiors són emblanquinades.