Pont d’Esponellà

La primera notícia que tenim del pont és de l’any 1392. Sibil·la de Vilademuls, que tenia jurisdicció sobre la vila d’Esponellà, n’ordenà la construcció aquell mateix any. Aquesta obra viària de gran magnitud fou finalitzada el 1442 en temps de Margarida de Corbera, senyora d’Esponellà i del seu castell. En el pont hi fou establert el dret de pontatge, a excepció dels habitants d’Esponellà, de Merlant i de Porqueres que es veien afavorits “ab motiu de haber treballat en la fabrica de dit Pont”. La inscripció amb data de 1442 es trobava originàriament encastada en l’arc major del pont fins que la seva part central fou volada a finals del segle
XVIII. El 2 de desembre de 1794 el marquès de las Amarillas va donar l’ordre de volar el pont per tal d’impedir el pas de l’exèrcit francès. El gran arc central de 36 m de llum va ser destruït i moriren en l’explosió quatre persones. Els anys 1900-1903 la Diputació de Girona va iniciar la reconstrucció de l’antic pont medieval. La llum de l’arc central fou salvada per un tram d’estructura metàl·lica de 39,92 m de llargària. Malauradament, el pont fou volat novament el 1939 durant la retirada de l’exèrcit republicà. L’exèrcit nacional va restituir el tram esfondrat entre els mesos de setembre i novembre del mateix any. És l’aspecte actual del pont.

Pont format en origen per sis arcades de pedra amb una longitud de 156 m i 16 m d’alçada damunt del nivell del riu Fluvià. Els arcs eren tots semicirculars, a excepció de l’arc més oriental que és rebaixat, possiblement producte d’una reforma posterior. El gran arc central, ara substituït per una estructura metàl·lica; tenia 36 m de llum. Els dos potents pilars centrals tenen estreps de secció triangular. La fàbrica medieval del pont és visible en la seva base, on hi ha diversos signes de picapedrer. Cal fer notar que un pilar, el que hi ha entre el primer i segon arc, és perforat. Es tracta de dos orificis que permetien el pas i la canalització de l’aigua cap a un antic molí medieval.