Castell d’Esponellà

En la segona meitat del segle XI es té constància de l’existència d’una torre o força de la família Creixell. El segle XII la jurisdicció era de la família Palera. Guillem de Palera a mitjan segle XIII va reedificar el castell amb la llicència del rei Jaume I el Conqueridor. El 1377 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció i la fortalesa al seu metge Guillem de Coltaller, que erigí un castell termenat. El segle XIV el castell passà a mans de la família Corbera, i cap el segle XV era dels Campllong i dels Desplà. El 1552 la família Aytona adquireix el castell d’Esponellà. A principis del XVIII el castell pertanyia als Berart. Carles d’Àustria, el 1707, crea el títol de baró d’Esponellà. El 1788 el títol és dels Fluvià de Girona. Els Fortuny són els actuals barons. Dins el recinte del castell es té constància d’una capella dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança. Segons una llegenda popular, el dia de Tots Sants de 1647 fou mort el rector d’Esponellà, d’un tret d’escopeta, pel senyor del castell mentre aquest deia missa.

El castell es troba en l’actualitat en ruïnes. Tot i això, hi podem veure dos, o potser tres, recintes emmurallats. El costat nord-oest, la part més elevada del castell, sembla ser la més antiga. Hi destaca una gran torre de planta quadrada. Recentment aquesta ha estat excavada i restaurada. S’ha posat al descobert el seu paviment de còdols, com també les restes de la seva porta posterior d’accés. Els treballs d’excavació recents, un cop trets els nivells d’abandó del castell, han permès delimitar un grup d’àmbits de la part alta del castell. S’ha excavat també una cisterna dins el recinte. Una segona torre es troba en la part baixa del castell. És de planta semicircular i conserva una espitllera de tir. Era accessible per un pont que salva un petit fossat. En el costat de tramuntana podem resseguir un llarg pany de muralla, segurament d’època medieval. Per la banda de migdia la muralla podria haver estat ampliada, o bé reformada. Un seguit d’espitlleres pensades per a armes de foc semblarien provar-ho.