Ermita de Sant Miquel de la Roca

Descripció

El santuari apareix referit en els documents medievals amb diverses denominacions: “Michaelis de Rocha de Chastelar”, “Michael de Penna”, “Michaelis de Rupe de Castelar vel de Portel”. Sant Miquel de la Roca de Castellar o de Portell apareix anomenat per primera vegada l’any 1131. Tot i això, el lloc de Portell (“Portello”) és documentat des del segle X en el trajecte del camí Empúries-Besalú. Sabem que durant els anys 1193 i 1196 el santuari tenia prevere i segurament rendes pròpies. A principis del segle XIII començà a rebre importants donatius que ampliaren significativament el seu patrimoni. La primera donació data del 1214 quan Gallart de Llers féu donació a Sant Miquel de la llenya i el fruit d’una olivera que tenia al seu clos de Bosquet. A principis del segle XIV es constata en les visites pastorals que el beneficiari no complia el deure de residència. L’absència de prevere es repeteix de forma reiterada durant els anys 1329, 1363, 1436 i 1490. Així es dedueix que a partir dels segles XIV-XV s’inicia el declivi del santuari. A finals segle XV la capella tenia poc més que un missal i un calze, però quan fou confiada al domer de Crespià es realitzaren importants millores. L’any 1557 tenia sacres, una campana i fins i tot altarets laterals, dedicats a la Mare de Déu i a Santa Magdalena. Les darreres mencions són del 1594 i 1600. El seu oblit es produeix de forma inesperada durant els segles XVII i XVIII. El 1851 en les visites pastorals sobre les ermites de la parròquia ja no hi figurava en cap cas l’ermita de Sant Miquel. El santuari com a lloc de culte havia deixat d’existir.

Santuari ubicat dins una bauma en la cinglera damunt del riu Fluvià. Consta de dues naus perpendiculars, separades per un arc apuntat. La coberta és de volta de canó apuntada, recolzada en la mateixa pedra conglomerada. En la volta es poden veure marques de canyís. En els murs es distingeixen diverses obertures tapiades. La porta d’accés és d’arc rebaixat, però mostra indicis d’un arc de mig punt fet de dovelles de pedra calcària. A l’interior perdura una cisterna de planta oval irregular, amb les parets internes arrebossades.