Església de Santa Maria de Camós

La primera notícia referent a la parròquia de Santa Maria de Camós apareix el maig de 1211. Són diversos els documents que al llarg dels s. XIII i XIV citen la parròquia de Santa Maria de Camós en compres o cessions de terres en les propietats circumdants. El 7 de juny de 1477 li fou comunicat al rei Joan II la mort de Pasqual de la Mel, agutzil de la Cúria Reial de Girona, en les proximitats de Santa Maria de Camós. Durant la Guerra de la Independència arribaren a la parròquia de Santa Maria de Camós les tropes franceses. Capturaren el rector de Santa Maria de Camós, el rector de Corts i alguns paisans, que foren traslladats lligats fins al seu campament de Riudellots de la Creu. A partir de 1658 la parròquia de Santa Maria de Camós es conegué popularment com a capella de Santa Teresa, atès que aquesta santa tenia un altar barroc dedicat a l’interior de l’església. El 1906 el temple va patir una important restauració que va canviar l’orientació de la seva façana principal, que passà a ser l’oriental.

Església de planta rectangular sense absidiola d’una sola nau amb notables reformes del s. XIX que han desfigurat el primer projecte romànic. La façana actual d’accés ha estat molt restaurada, amb un fris motllurat que la divideix en dos cossos. La portalada d’arc ogival és de reminiscència gòtica, amb una imatge de la Mare de Déu, i al seu damunt té una rosassa. La façana és acabada amb un frontó triangular. A la seva dreta hi ha el campanar de planta quadrada, molt reformat. A la façana de migdia, aquella que no és adossada a la rectoria, s’hi troben els elements originaris de l’obra romànica. Són el parament de carreus de pedra sorrenca i la finestra de doble esqueixada formada per un arquet de dovelles. Damunt la nau hi ha un sobrealçat de pedra irregular amb obertures de tir o espitlleres. S’adossen a aquest mur dos contraforts i la vella sagristia. En la façana posterior han perdurat una porta i una rosassa tapiades. La porta, amb dos capitells jònics, fris motllurat i frontó triangular, és d’ordre clàssic.