Església de Sant Vicenç de Camòs

El document més antic que cita l’església de Sant Vicenç de Camós data de l’any 1019, quan Ramon Bonhom fa la donació d’aquesta església a la canònica gironina. L’any 1058, l’església fou restituïda per la comtessa Ermessenda al bisbe Berenguer de Girona. A causa dels terratrèmols dels anys 1427-1428, l’església pateix diverses modificacions. Durant els s. XVII i XIX també hi ha modificacions de la seva estructura. Actualment només es conserva, de la primitíva església romànica, la base del campanar, parts dels murs i obertures. L’any 1809 l’església va ser saquejada per les tropes franceses durant la guerra de la Independència. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), es van cremar totes les imatges religioses de l’església.

Església d’origen romànic de nau única amb absis poligonal al mur de llevant. A la façana principal, orientada a ponent, hi ha una porta d’entrada d’arc de mig punt adovellat. Al costat dret d’aquesta, un nínxol amb una inscripció actualment illegible. Sobre la porta, un petit rosetó central i emmarcat per una mena de guardapols. A la façana de migdia s’aprecia una paret de carreus força ben treballats, a partir de la línia d’imposta el mur és d’argamassa. En aquesta última franja de paret hi ha dues petites obertures rectangulars i un rellotge de sol en mal estat de conservació. En el mur de carreus hi ha dues finestres de doble esqueixada. Al mur de l’absis, hi ha una finestra quadrangular. A la façana de llevant es conserven tres espitlleres a la part superior. A tramuntana hi ha adossada la torre de base quadrada. S’hi accedeix per unes escales adossades al mur de l’església. La torre consta de dos pisos amb obertures d’arc de mig punt a cada façana. L’interior presenta nau única, coberta amb volta ogival reforçada per dos arcs forners i absis poligonal. Als peus de l’església hi ha el cor.