Església de Santa Maria dels Turers

L’església de Santa Maria dels Turers neix com a filial del monestir de Sant Esteve de Banyoles. La primera notícia documentada data de l’any 1017. La primitiva església de Santa Maria fou edificada per l’abat Benet del monestir de Sant Esteve. Es tractava d’una petita església d’estil romànic. A finals del s. XIII el bisbe Pere de Castellnou autoritza la demolició del temple romànic i la construcció d’un nou temple. El 1293, vista la lentitud de les obres, els Jurats de la Vila de Banyoles firmen amb el mestre d’obres Pere Torroella de Fluvià el contracte d’acabament de l’església en un termini màxim de 10 anys. La història de Santa Maria dels Turers va molt lligada a la Vila de Banyoles i les seves disputes amb l’abat del monestir.

Església gòtica de planta basilical, amb una nau central i dues naus laterals de construcció posterior (s. XVII-XIX) i absis heptagonal amb contraforts. L’actual façana principal, al mur de ponent, és d’estil neoclàssic. Es tracta d’un cos de planta poligonal avançat, formant un gran vestíbul d’entrada. Al frontís s’alça l’alt campanar de cadireta. Inicialment era de dos pisos amb dues obertures a cada pis i posteriorment s’afegeix un altre cos. Al s. XIX es va traslladar al mur de migdia la primitiva portalada de l’església gòtica. La porta està coberta per una gran arcada ogival, amb arcs en degradació. Les impostes i els capitells de la porta estan profusament decorats amb motius vegetals i animals. En el seu timpà resta una pintura mural del s. XIV, que representa el Calvari. Corona l’obertura un gablet sense decoració. L’interior de la nau està compartimentada en quatre trams coberts en voltes de creueria.