La Llotja del Tint

Aquest edifici industrial ha estat identificat tradicionalment com el Tint Vell a partir de la documentació escrita que es refereix al Tint Nou, aquest darrer enderrocat l’any 1467. L’edifici va ser utilitzat com a tint de “draps de Banyoles” de llana, coneguts i exportats arreu de la Mediterrània al llarg dels s. XIII-XV. Els artesans tintorers tenyien els draps de llana per encàrrec dels paraires que comercialitzaven posteriorment la producció. Posteriorment al s. XVIII l’edifici fou reformat amb un entresolat de voltes d’aresta, l’actual segon pis, a més d’una ampliació lateral de l’edifici des d’on té lloc actualment l’accés. A principis del 1971 l’edifici va començar a acollir importants mostres d’art contemporani del Grup Tint.

Edifici medieval industrial de dues naus separades per quatre grans arcades ogivals. Les arcades ogivals sostenen la tramada de fusta, originàriament amb coberta a dos vessants. L’entresolat, l’actual segon pis, és de voltes d’aresta i s’hi accedeix per mitjà d’una escala amb volta de llosa. La façana medieval de pedra de Banyoles poc treballada es conserva al c. Especiatus, davant del salt del rec Major. Perdura un arc de mig punt amb dovelles i una porta de llinda monolítica tapiada. Al seu damunt hi ha una finestra de llinda amb arquets incisos d’estil gòtic. A la façana del c. St. Pere destaquen diverses finestres amb llinda obertes a cada planta i l’actual porta d’entrada d’arc rebaixat (recol·locada).