Església de Sant Vicenç de Falgons

Tot i que hi ha notícies del lloc de Falgons des de l’any 947, la primera referència documental de l’església de Sant Vicenç no ens arriba fins a l’any 1096. D’aquesta data és la butlla del papa Urbà II en la qual Falgons surt esmentat com a Felegoso. En la butlla d’Urbà II i la d’Alexandre III de l’any 1175 es confirmen al monestir de Sant Esteve de Banyoles algunes propietats de Falgons. En un altre document de l’any 1157 surt referenciat “Falgús”; per aquest document es té notícia dels drets senyorials de què disposava Guillem Ademar de Porqueres en aquest indret. En el Llibre Verd de la catedral de Girona surt referenciat com a “parròquia de sant Vicenç de Fulgonitus”. Abans de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), es veneraven unes relíques de Sant Ferriol que segons la tradició propular foresn portades d’Itàlia per galceran de Cartellà, virrei de Sicília.

L’ésglésia és romànica i de petites dimensions. Ha sofert moltes reformes i transformacions al llarg de la seva història (Segles XVIII – XIX). L’església és d’una sola nau coberta amb volta apuntada i absis semicircular adossat a llevant. A la façana de ponent destaca un petit rosetó. Al mur de migdia, precedit d’un porxo adossat, hi ha l’actual porta d’entrada d’arc de mig punt amb grans dovelles. Antigament aquesta es trobava a ponent. La porta conserva el forrellat de factura romànica. Al mur de migdia, afegit amb l’absis, hi ha la torre campanar de planta quadrada, amb dues obertures d’arc de mig punt a la cara nord i a la cara surd. A l’exterior s’observa el sobrealçament de la nau. L’alçada original està marcada per una imposta en cavet. Per altra banda el mur originari està format per carreus de pedra sorrenca d’uns 20×30 cm.

Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor