Ermita de Sant Baldiri

El 1908 l’edifici ja es trobava en un estat ruïnós i la imatge de Sant Baldiri fou traslladada a
Sant Julià de Galliners. La primera notícia documentada d’aquesta ermita és de l’any 1639.
Consta que en l’ermita se celebraven dos aplecs a l’any i que en el seu interior hi havia un altar
adornat. En una porta es podia veure la data de 1709.

Ermita enrunada d’una sola nau amb dependències annexes al costat nord. En la façana, a
ponent, hi destaca la porta adovellada d’arc de mig punt i un campanar d’espadanya d’un sol
ull. Damunt la porta hi ha una finestra allargada de llinda. A l’interior, la nau ha perdut la
coberta. La capçalera és rectangular i conserva part de la volta apuntada. Damunt la porta
d’entrada es manté dempeus part de la volta rebaixada del cor, feta de maons. Damunt la volta
de la nau hauria existit un pis superior, del qual es mantenen algunes finestres vers l’exterior.
En el mur lateral de la nau queden les restes d’una fornícula de petxina pintada. La casa de
l’ermità es troba avui enrunada.