Palol de Revardit

En aquest mural trobem quatre dels elements que caracteritzen el municipi de Palol de Revardit: el riu i els tres edificis emblemàtics de cada poble que forma el municipi (Palol, la Mota i Riudellots de la Creu).

Travessant el mural, veiem com el blau del riu Revardit contrasta amb el verd del paisatge de Palol. A la part esquerra podem observar el castell de Palol, els orígens del qual es remunten al segle XI; actualment en resten trossos de muralla i de l’edifici principal. El castell avui dia és municipal i el principal equipament de Palol.

A la dreta trobem l’església de Sant Martí de Riudellots de la Creu, ja esmentada al segle XI, i que és l’antiga església parroquial del poble de Riudellots. Actualment està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.

Finalment, entre les muntanyes del fons sobresurt l’església de la Mota, també del segle XI. Amb aquest edifici es representa el poble més allunyat del municipi, el nucli del qual podem trobar enmig de boscos de pins i alzines.

Banyoles

El que més destaca del mural és el drac de Banyoles, un animal fantàstic incorporat el 2018 en el bestiari banyolí, que emergeix de l’estany i treu una llenca de foc per la boca. El drac és observat de prop per un animal molt visible a l’estany, l’ànec collverd (concretament, n’hi ha tres, al mural).

La llenca de foc que surt de la boca del drac recorre un element també molt típic de l’estany, una passarel·la des d’on llançar-se a l’aigua, la qual està acompanyada per un arbre de ribera i els joncs que tothom pot veure a la riba de l’aigua.

L’estany hi és present amb el seu blau característic en tot el mural; és el tret més identificatiu de Banyoles i de la comarca (no en va es diu el Pla de l’Estany).

I com a element destacat, i per remarcar la importància de l’edifici on s’ha fet el grafit, trobem la llegenda Cal Drac, que és el nom que rep l’edifici on està ubicada l’Oficina Jove del Pla de l’Estany.

Fontcoberta

Fontcoberta deu el seu nom a una font coberta (aquesta és la hipòtesi principal), element que apareix en l’escut del municipi i que es mostra gràficament en el mural, al costat dret i de manera clarament visible.

En primer pla es veu l’alzina reclamadora, un gran arbre catalogat com a monumental, i tot de cargols que hi van a raure. Aquest arbre també dona nom a l’escola del municipi (la llar d’infants, seguint el símil vegetal, rep el nom de Plançons), fet que denota la gran rellevància que té aquesta alzina per a Fontcoberta. El cargol també és un tret característic del poble, i té una festa pròpia.

A la part esquerra apareix la platja d’Espolla, un estanyol no permanent que rep l’aigua de corrents subterranis, i on hi ha els triops, uns crustacis típics d’aquest estany i que es consideren fòssils vivents.

Finalment, entre la platja d’Espolla i l’alzina reclamadora, podem veure uns arcs. Són les restes que queden de l’antic castell d’Espasens (seu de l’antic llinatge d’Espasens, molt documentat al llarg de l’edat mitjana al nostre país).

Vilademuls

Vilademuls és un poble amb un paisatge agrest i verd, i aquest és un element identificatiu del municipi. Ho veiem clarament al mural, on predomina el verd dels camps, els boscos i les muntanyes.

Al municipi l’agricultura i la ramaderia són les activitats econòmiques més destacades. És per això que veiem animals com cavalls (animal de tir) i vaques (animal de producció), típics del món ramader, i també en primer pla, tractors, vehicles indispensables per dur a terme les feines del camp.

Si ens hi fixem bé observarem que els tractors són “especials”. Tots tenen una cresta i de la cabina en surten “mans cornudes” (símbol emprat en el heavy-metal i el rock dur). La cresta i la mà cornuda s’identifiquen amb els punks, cultura urbana que a Vilademuls és molt important, i que celebra cada any el Viladepunk, un festival de música punk que té lloc a l’estiu.

L’últim element característic és l’ermita de Sant Mer, que apareix representada damunt del turó del fons, i on cada any se celebra un aplec.

Serinyà

Un dels trets més característics de Serinyà són les seves coves prehistòriques. Aquest element apareix representat gràficament en el contorn del mural (figura la vora d’una cova), i s’intueix aquest mateix element perquè el conjunt es veu com si l’observador mirés des de dins d’una cova cap enfora. També es representen altres elements prehistòrics, mostra del passat antic del poble.

En l’altra part del mural hi ha un altre dels trets emblemàtics del municipi, però ara de la vessant mítica: els éssers mitològics (com la fada que hi ha representada). Durant molts anys s’ha dut a terme la Fira de Fades, un esdeveniment popular on es parla d’éssers fantàstics i de màgia.

Camós

Camós és un municipi d’economia eminentment agrària, fet que es veu clarament en la paleta de colors ocres i marrons dels camps que es representen al mural, on es mostren camps llaurats i treballats i diverses bales de palla.

Un element molt característic del municipi és l’ermita de Santa Magdalena de Noves, que apareix al bell mig del mural. És una petita església romànica de finals del segle XI on cada tercer dissabte de juliol se celebra el tradicional aplec de Santa Magdalena. En les seves parets s’hi guarda una de les joies del poble, el retaule de Santa Magdalena, obra del segle XVI en molt bon estat de conservació.

A la part esquerra trobem tot d’eines (aixades, rasclets i pales), com aparegudes del no-res. Representen la llegenda de la construcció de l’església de Sant Vicenç. Diu la llegenda que en un principi es volia construir en un altre indret, més a prop de la plana, però va ser impossible. Cada nit les eines desapareixien i l’endemà apareixien totes en bon estat en un altre lloc. Era un senyal de sant Vicenç, o de Déu mateix, que indicava a la gent de Camós que volia el seu temple en un lloc diferent, en una espècie de fondal entre el caient i la muntanya i la ribera del Tintola. Així que el poble i les autoritats finalment van decidir construir l’església a la nova ubicació, considerant que era el lloc on el sant volia ser honorat.

Porqueres

L’element més destacat i que més ressalta en el mural són les figures que apareixen en primer pla enmig d’arbres, pintades de la mà de Carles Fontserè (és a la dreta del mural), artista polifacètic que va viure al municipi els darrers anys de la seva vida. Sens dubte aquest paisatge representa un dels punts més emblemàtics i coneguts del municipi: el bosc de Can Ginebreda, un museu d’escultures a l’aire lliure on l’artista Xicu Cabanyes plasma sobre diferents materials les seves idees i crea diferents escultures (moltes d’elles representen genitals humans).

A la part esquerra veiem també un tractor, que simbolitza la pagesia, activitat econòmica molt present encara avui al municipi i que ha estat un punt clau en el desenvolupament econòmic i social de Porqueres.

Al fons podem veure l’horitzó que s’albira des de Porqueres, amb les torres dels repetidors de Rocacorba ben presents, els quals donen cobertura a diferents comarques de la província de Girona.

Crespià

Tres són els elements representatius del municipi que apareixen clarament al mural. En primer pla, al centre de la imatge, hi ha dos productes típics de Crespià pels quals aquest municipi és conegut, no només arreu de la comarca sinó a tot Catalunya. Podem veure una cistella de nous, i just darrere una parada amb sacs d’aquest fruit; al costat hi ha un rodet amb mel, i en un segon pla, una parada on es llegeix clarament Fira de la Mel (es celebra al municipi cada mes de febrer). Aquest dos productes són els que més fama donen a Crespià.

Al costat dret, just damunt de la parada de mel, observem una abella i flors diferents, imatges que evoquen, precisament, l’inici del procés de generació d’aquest endolcidor tan apreciat al municipi i al qual dedica una fira anual.

Finalment, i com a tercer element característic, a la dreta del mural veiem la cinglera dins la qual hi ha l’ermita de Sant Miquel de la Roca. Aquesta ermita és d’estil gòtic i està construïda dins d’un abric natural. Malgrat que el primer document on apareix citada l’ermita és del 1131, es creu que en aquest mateix emplaçament ja hi hauria hagut un assentament prehistòric.

Cornellà

Tres són els elements que el mural destaca del municipi de Cornellà del Terri. En primer pla es veu l’Arbre del Maig. Cada Dilluns de Pasqua, al migdia, la gent del poble va a buscar el tronc del pollancre més alt que han trobat al municipi, i que el Divendres Sant ha estat tallat. El tronc és guarnit amb un plomall de pi al capdamunt i amb moltes banyes i corns. Tot seguit, els vilatans el porten fins a la plaça, i un cop allí, i a força de braços, amb cordes i escales, aixequen el magnífic Arbre de Maig, en què oneja la senyera. L’arbre restarà així fins al Divendres Sant de l’any següent.

Al fons es veu la capella de Sant Antoni, una esglesiola romànica del segle XII que és un lloc emblemàtic de Cornellà i on se celebren diversos actes populars.

El tercer element característic és l’all, clarament visible en tot el mural. Una de les dates destacades del calendari festiu de Cornellà és la Fira de l’All, que se celebra el primer cap de setmana d’octubre, i de la qual aquest aliment és l’únic i autèntic protagonista.

Sant Miquel de Campmajor

En un mural de Sant Miquel de Campmajor no podia faltar la Quitèria, el personatge que des del 2010 acompanya la gent de Sant Miquel durant l’Aplec de Santa Quitèria, que se celebra el tercer cap de setmana de maig.

Un animal que trobem en gran quantitat al municipi és el senglar; és per això que hi està representat en primer terme, no per la seva importància sinó pel nombre.

Al fons i en posició central podem veure l’església romànica de Sant Vicenç, a Falgons, construïda al segle XI.

I de manera més subtil, però també important, l’horitzó que es pot veure al mural, amb les muntanyes i els pics, és exactament el mateix que s’observa des de Sant Miquel.

Esponellà

Del mural ens pot sorprendre veure gent ballant damunt les roques, però aquesta és una tradició ben arrelada a Esponellà, perquè per la festa de la Candelera té lloc el Ball del Tortell.

També ens pot sorprendre veure dues figures navegant amb caiac, però no té res d’estrany, perquè la baixada en barca (o caiac) pel Fluvià és un dels actes més destacats de la Festa Major de Vilert, un dels nuclis de població d’Esponellà. En el cas del mural, més que baixar, sembla que intentin remuntar el salt d’Espolla, un enclavament natural molt característic del municipi.

Com a últim element, podem apreciar una mena de cares que apareixen a les roques. Aquestes cares responen a la llegenda dels Encantats, molt estesa arreu del territori català, i que explica la història d’uns homes (normalment són homes) que per culpa de les seves malifetes o per haver molestat algú a qui no haurien d’haver importunat són convertits en pedra.